português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ROVIRA I MARQUES, MARIA DEL MAR []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 3   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona : de l'església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017) / Maria del Mar Rovira i Marquès
Rovira i Marquès, Maria del Mar


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2021
42 p. : il. ; 24 cm (Arxius de les seccions de ciències, 149) 
ISBN 9788499656076

Aquesta publicació presenta l'estudi de la Casa de la Congregació de la Missió, fundada a Barcelona el 1703, des del punt de vista artístic i arquitectònic, en ser concebuda a partir d'uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics, en el context artístic català del Set-cents. El text mostra els resultats de la recerca relacionada amb l'evolució estructural del conjunt per explicar l'adaptació de l'edifici a les modificacions d'usos successives i als canvis en l'entramat urbà que l'envoltava. S'han analitzat les circumstàncies del seu establiment, la seva evolució al segle xviii i primer terç del xix, les conseqüències de la secularització i la transformació de l'espai en un conjunt hospitalari, entre el 1809 i el 1942, i el procés de demolició del cenobi i la rehabilitació del temple de la Casa de la Missió, el 1943, per adequar-lo a una nova trama urbana i a un nou culte mercedari. El fet que l'església s'hagués preservat de la demolició de la totalitat de la Casa de la Missió, el 1942, ens permet estudiar un paradigma patrimonial realment significatiu per a la història de l'art del segle xviii català i espanyol. L'anàlisi i el desenvolupament de la fundació i les vicissituds que van envoltar l'establiment d'aquest conjunt permeten donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s'hi conserven i als béns patrimonials que en van formar part; de la mateixa manera que permet reconèixer els condicionants que van envoltar la transformació del conjunt cultural en edificis d'ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d'aquestes ocupacions per a la gestió i conservació del seu patrimoni.



Matèries: Arquitectura religiosa ; Barroc ; Ordes religiosos ; Congregacions religioses ; Esglésies
Matèries:Mercedaris ; Església de Sant Sever de Barcelona ; Parròquia de Sant Carles Borromeu de Barcelona ; Església de Sant Pere Nolasc de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Raval, el - Barcelona
Cronologia:1703 - 2017
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l'església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017) [Fitxer informàtic] / Maria del Mar Rovira i Marquès ; [dirigida per: Rosa M. Subirana Rebull]
Rovira i Marquès, Maria del Mar


2019
Dirigida per: Subirana Rebull, Rosa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (783 p.)

L'objecte de la present tesi és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d'uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l'evolució estructural del conjunt per tal d'explicar l'adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l'entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s'han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d'aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d'enderroc del cenobi i la rehabilitació d'un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d'adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari. L'estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l'establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s'hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d'aquests casos d'estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d'aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Ordes religiosos ; Congregacions religioses ; Esglésies
Matèries:Mercedaris ; Església de Sant Sever de Barcelona ; Parròquia de Sant Carles Borromeu de Barcelona ; Església de Sant Pere Nolasc de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Raval, el - Barcelona
Cronologia:1703 - 2017
Autors add.:Subirana Rebull, Rosa Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667213
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Projecció i construcció dels quarters militars de Tortosa al segle XVIII / Maria del Mar Rovira i Marqués
Rovira i Marqués, Maria del Mar


En: Recerca. Tortosa, núm. 16 (2015) , p. 205-228 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 1725 el Reial Cos d'Enginyers Militars va emprendre la projecció d'uns quarters permanents per a la ciutat de Tortosa que es convertirien en la intervenció arquitectònica i militar més important duta a terme a la localitat durant la primera meitat del segle XVIII. Partint d'una tipologia de gran afinitat i similitud amb els criteris seguits per altres sistemes quarterers europeus, aquest article pretén proposar una nova lectura en relació al seu procés d'edificació i als motius que van fer perllongar fins al 1751 el seu obratge, a través de l'estudi d'un seguit de notícies inèdites sobre la seva construcció.


Matèries: Arquitectura militar ; Construcció d'edificis ; Instal·lacions militars ; Casernes ; Enginyers ; Militars ; Exèrcit ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1725 - 1751
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/329617/420193
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3